ANÀLISIS "YESTERDAY"
%20(1).jpg)
El pasat divendres 8 de noviembre vam asistir al cinema Edison de Granollers.
Allà, vam veure la pel·lícula "Yesterday".
Aquesta pel·lícula està dirigida per Danny Boyle (Seleccioneu el nom per poder veure la seva biografia). El guió de la pel·lícula és de Richard Curtis, però la historia és de Jack Barth. Aquest film, principalment, és una comèdia romántica, però també podem trobar música i fantasia. La pel·lícula dura uns 116 minuts. Es va estrenar al juliol de l'any 2019. Podem apreciar que aquesta pel·lícula és una utopia (es crea un món ideal o que a ell li agrada que és molt diferent a la realitat).
Seguidament us deixo amb el poster de la pel·lícula:
Argument: La pel·lícula tracta d'un noi, el seu nom és Jack Malik, que li agrada la música i la practica, però no té fama. Jack és un gran fan dels Beatles. Una nit, anant amb la bici per la carretera, s'envà la llum en tot el món durant dotze segons. Quan torna a haver llum, un autobús l'atropella. Després de l'accident, ningú recorda qui són els Beatles. Jack aprofita per recordar les cançons d'aquest grup i les reescriu. Inicialment, les cançons no acaben de convencer, però poc a poc va guanyant fama i una productora vols les cançons, exceptuant "Summer love", la única cançó composada per ell. Finalment trova a dos persones que si que s'enrecorden dels Beatles. Ell acaba confessant en un concert tot el que ha passat, i publica gratuitament totes les cançons a les xarxes.
Recursos visuals: En aquest film podem veure diversos plans que no s'acostumen a veure en gran part de les pel·lícules comercials. A l'inici de la pel·lícula podem veure que amb unes imatges molt concretes, en poc temps, ens explica una petita historia que ens ajuda a comprendre com comença. Trobem també plans en diagonal, aquest no s'acostuma a fer. La càmara es mu amb fluidesa i dona continuitat a les imatges. Els personatges més importants sota el meu punt de vista són: El protagonista, Jack Malik, aquest és interpretat per Himesh Patel. Ellie, la amiga i primera manager de Jack, interpretada per Lily James. Ed Sheeran, cantant, que esta interpretat per ell mateix. Deborah, manager de Ed i més tard de Jack, interpretada per Kate McKinnon. Finalment m'agradaria destacar a John Lennon, componen dels Beatles, que és interpretat per Robert Carlyle. Les escenes es graben a diferents llocs, un d'ells, per exemple, on van viure els Beatles, Liverpool. El director juga molt amb el tema de la utopia i d'afegir gràfics entre mig d'escenes. Hi ha cops que apareixen paraules de les cançons dels Beatles com si estiguessin dins de la escena. Hi ha un momento que van per dins d'un túnel i passen les lletres com si fossin un cotxe. La banda sonora està agafada de les cançons dels Beatles. Les cançons están interpretades per Daniel Pemberton. Predominen els colors més vius i colorits. Quan volen representar un petit "flashback" canvien la tonalitat del color de la imatge. La llum que trobem és majorment natural, exceptuant algún momento en un espai tancat. La roba que utilitzen és bastant moderna. Jack Malik al principi vesteix amb camises i pantalons texans, però un com comença a fer-se famòs, vesteix amb tratge.
Descripció Jack Malik: Jack Malik és un noi al qual des de petit li ha agradat la música. No se li dona malament però no és famós. Al principi és una persona que no es relaciona molt i els seus pares no el fan cap cas. És moré de cabell i té la pell de color marró (ens pot recordar a la raça indú). Té els ulls marrons i porta barba. No està gras, però tampoc està en forma. Vesteix amb camises de colors a quadres i pantalons. Sap tocar instruments musicals com el piano o la guitarra i té una cançó compossada que es diu "Summer song". Porta des de l'escola amb una noia la qual és la seva "manager". Ella sempre ha estat enamorada d'en Jack, però ell no s'en adona.
Aquí us deixo una imatge de l'actor que interpreta a Jack Malik:

Descripció d'una escena: Jo he agafat l'escena on confessa que les cançons no són seves i les publica gratuitament a les xarxes. Per començar podem veure grans plans ja que es tracta d'un escenari on podem veure al públic (podem pensar que es un montatge amb imatges agafades d'algun concert fet al mateix escenari, com també seria el cas de la pel·lícula de "Bohemian Rhapsody"). Es veuen grans plans generals, que són en els que ensenyen tot el recinte (escenari, public, grades...), també es veuen plans generals, quan ensenya al cantant sobre l'escenari i podem veure els focus, les pantalles, etc. Quan l'actor parla, per centrar més l'atenció en el que diu, fan un primer pla d'ell. Juga tant amb les llums de l'escenari, com amb les llanternes des mòbils. També veiem primers plans quan enfoquen a la Deborah o els seus pares. Al final quan marxa de l'escenari, també utilitzen la cámara lenta en una ocassió (Quan la Deborah el crida emprenyada). Aquesta escena és una de les que més m'ha agradat, juntament amb la de la trobada amb John Lennon.
Opinió personal: Personalment, m'ha agradat molt aquesta pel·lícula, perquè comparada amb altres pel·lícules comercials, utilitza plans i efectes gràfics que no estem acostumats a veure. Una clara comparació és amb el film de "Bohemian Rhapsody", ja que en aquesta s'utilitzen els recursos com estem acostumats a veure. Recomanaria la pel·lícula a tothom qui tingués el plaer de veure-la ja que rius amb les parts comiques, també té la trama d'amor i finalment la música. Tot i que les pel·lícules musicals no t'acabin d'agradar, amb aquesta si que gaudiràs perquè utilitza la música en la justa mesura, no están cantant tota l'estona.