ACTIVITAT PREVIA
Definició del mitjà i trets distintius.
El còmic és un mitjà expressiu que combina tant imatges fixes com text narratiu. Busca entretenir, explicar una història, habitualment mitjançant il·lustracions dividides en diverses vinyetes, les quals poden ser d'infinites maneres.
Les principals característiques són:
01
Organització seqüencial: el còmic està composat per vinyetes, les quals estan fetes d’imatges, estan ordenades, normalment cronològicament, per tal d’explicar una història/acció.
02
Codis pictocinètics: es fa ús de imatges i/o senyals que representin moviment, com ara les línies cinètiques en una pilota, per marcar que aquesta està en moviment.
03
Codis audiopictòrics: els sons es representen de manera gràfica.
04
Guió i dibuix: el guió és escrit per un escriptor i és qui s'encarrega de la part narrativa del còmic, mentre que del dibuix se’n encarrega el dibuixant i ell, per tant, és qui s’encarrega de l’aspecte plàstic.
05
Capacitat simbòlica: Els símbols en els còmics serveixen per transmetre idees més complexes i s'associin directament al món del còmic. Per exemple una bombeta ensesa significa una idea
06
Llenguatge col·loquial: El llenguatge verbal que s'utilitza en el còmic acostuman a ser molt natural, amb la intenció de fer-lo el més quotidià possible.
Historia del còmic
Començem parlant dels antics egipcis, els quals representaven en dibuixos i jeroglífics la seva història sobre fulls de papir,també feien murals en forma de tira, que incloïen imatge i text. Altres exemples són les vidrieres, el tapís de Bayeux, les columnes romanes commemoratives [com la Trajana o la de Marc Aureli], els retaules medievals [amb els quals, mitjançant imatges, s'explicaven al poble històries, crims i successos en general]. Les Auques i Auca estaven destinades a nens i adolescents. Aquestes publicacions es van començar a editar a França a partir de 1820, es caracteritzaven per narrar petits contes i aventures mitjançant il·lustracions.
La història del còmic es relaciona més correctament amb la de la impremta i la caricatura. El còmic es crea a partir del seu llenguatge icònic, les primitives vinyetes, totes de la mateixa mida i amb els textos al peu o inclosos en el dibuix. Aquestes seran substituïdes per vinyetes i textos de diferents mides.
El 1796 Jean Charles Pellerin és qui actua com a pioneer d’aquesta indústria creant, a França, produccions d’estampas conegudes com imatges d’Espinal. Després d’això els tres grans iniciadors dels còmics del segle XIX són Rudolphe Töpffer, Christophe i Wilhelm Busch.
El 9 d’abril de 1893 es va publicar, en format de vinyeta, la primera pàgina “de historietas” al diari New York Times amb el famós personatge Yellow Kid. Posteriorment de la vinyeta en va desenvolupar la tira, que són un conjunt de vinyetes juntes que representen una acció o història. Més endavant els còmics es van industrialitzar gràcies a Los Syndicates nord-americans. Fins aquell moment les impressions dels còmics estaven lligades a les redaccions dels diaris. El 1915 el King Features Syndicate té la finalitat de produir i distribuir els còmics al gran mercat mundial.
Espanya, al 1923, els còmics neixen de la revista Pulgarcito on hi apareixen personatges com Zipi-Zape o Mortadelo y Filemon (1936).
La Vinyeta
Les vinyetes són la unitat mínima de narració que trobem als còmics i les historietes. Representen una escena o un moment breu dins la seqüència narrativa general i normalment tenen forma de quadrat o rectangle. Poden ser de diferents mides i formes dins la mateixa seqüència: és a dir pot ser que en un còmic hi hagi una vinyeta quadrada seguida per una de rectangular i a sota una que ocupi tota la pàgina.
Les vinyetes segons l’espai de separació que hi hagi entre elles, hi trobem
-
Amb vores: Es tracta de la vinyeta convencional que té forma quadrada o rectangular i dins la qual s’hi troba un moment de la narració.
-
Sense vores: Pot significar que l’espai que representa és i·limitat o bé que es tracta d’un moment amb molta serenitat.
-
Formes variades: El seu significat varia segons la narració, però sol simbolitzar tensió o desencadenament de l’acció.
-
Vores ondulades:
Indiquen que el que hi
ha representat és un
somni o desig d’algun
personatge.
També hi trobem diferents perspectives, les quals fan referència a als punts de vista des d’on es suposa l’escriptor veuria el que està passant en la història:
-
El pla picat: des de dalt de l’escena, indica disminució o abatiment del personatge representat per sota del lector.
-
El pla contrapicat: des de baix de l’escena, indica poder o autoritat del personatge representat per sobre del lector.
-
El pla zenital: pla que es mira verticalment des de sobre l'escena, com si sigués un ocell que vola pel cel.
-
El pla dièdric: Aquest pla és el contrari del pla zenital, és a dir l’escena és vista verticalment des de sota.
Per últim, com passa en el cinema cada vinyeta pot tenir diferents enquadraments, els quals els principals són els següents:
-
El pla general: representa la figura (humana) sencera.
-
El pla tres quarts: la figura (humana) apareix tallada fins els genolls.
-
El pla mitjà: apareix la meitat de la figura (humana) del cap a la cintura.
-
El primer pla: representa una part concreta del que es vulgui representar, normalment una cara (d’una figura humana) o una fulla (d’un arbre)... per tal de donar-li un èmfasi o protagonisme especial.
-
El pla detall: que representa un detall en concret, per exemple un ull que li cau una llàgrima.
Els Personatges
Hi poden aparèixer des de figures humanes o superherois com figures fantastiques inventades pel creador del còmic, com animals, objectes o éssers fantàstics.
Com en tot arreu hi podem trobar personatges plans (no evolucionen en el transcurs de la història) com rodons (evolucionen en el transcurs de la història: primer són d’una manera i a poc a poc, degut al que els va passant, canvien). També podem distingir entre personatges principals o protagonistes (sobre els quals es desenvolupa la història) i personatges secundaris.
Per últim, els personatges dels còmics quasi sempre són animats, amb això volem dir que canvien d’expressions, de sentiments, d’emocions i de gestos depenent del que els passa en cada moment. És a dir, tenen cara d’enfadats, de contents, de tristos, vegades estan quiets, asseguts, corrent o caminant. També depèn del personatge tindrà un rostre més desenfadat, engelicat, poruc, innocent o divertit que d’altres.
L'estat d'ànim s'indica amb l'expressió de la cara i amb el moviment del cos.
Diferents estats d'ànims, expresió de la cara.
Alegria: Direcció ascendent dels trets de la cara
Pànic: Ulls desorbitats. Boca molt oberta. Celles aixecades.
Sorpresa: Trets arrodonits: ulls i boca oberts. Celles arquejades.
Superioritat: Els ulls tendeixen a tancar-se. Els trets de la cara es corben en sentit ascendent.
Serenitat: Trets amb tendència a l'horitzontalitat. Expressió neutra.
Tristesa: Direcció descendent dels trets de la cara.
Els textos i els símbols gràfics
Als textos els podem trobar de moltes maneres, des de dins de bafarades, que depenen de la forma que tinguin representen pensaments, desitjos o el diàleg que estan tenint els personatges. Amb lletres extravagants o simplement sense estar dins de cap globus solen representar sorolls o exclamacions. Per últim també podem trobar text en cartells normalment situats sota les vinyetes que actuen de narrador.
El text ajuda a la comprensió de la història però no n'és l'element principal. Els tipus i mesures de lletres són diferents per cada situació: alegria, sorpresa, por, dolor, fred...
El text es pot ser presentat de dues maneres:
-Text dialogal o monologal : Dins de globus que recullen allò que elspersonatges diuen o pensen.
-Text narratiu : Dins d'un espai rectangular el narrador explica què passa.
1.
TEXT DIALOGAL: (GLOBUS)
El més característic del còmic (El que diuen o pensen els personatges).
● Onomatopeies: Representacions gràfiques de sorolls.
- Formen part del dibuix i s'escriuen amb gran diversitat de lletres.
- Els sorolls violents tenen gran importància (crits, estrèpit dels xocs...).
- Moltes vegades són en anglès ja que el text que queda fora forma part indissoluble del dibuix i no es pot reemplaçar. Per fer-ho caldria dibuixar de nou tota la vinyeta.
● Símbol gràfic: Interrogants, exclamacions...
● Metàfores visuals i símbols
2.
TEXT NARRATIU: (CARTUTX o CARTEL·LA)
Text verbal que no està emès per cap personatge.(Veu en off).
- S’enquadra en uns límits concrets.
- Ha d'aportar altres informacions sobre la història que es narra.
Característiques:
●Aclareix les adaptacions o modificacions temporals i plantegen accions paral·leles o successives ("mentre...", "dies després...").
● Aclareix determinades imatges que poden provocar desorientació.
● Anunciar la continuació d'un episodi.
● Comentar alguna cosa per implicar la complicitat amb el lector.
● Resumir l'acció.
● Enunciar algun interrogant per a futurs episodis o per a les vinyetes posteriors.
● Especificar una localització. Descriure el lloc on transcorrerà l'acció.
_jfif.jpg)
El muntage. Transicions entre vinyetes. Les el·lipsis. El procés de realització
El muntatge de les vinyetes determina la construcció i el desenvolupament de la narració d'un còmic. Els mètodes emprats per als canvis de vinyetes són molt variats; un canvi de vinyeta pot suposar un canvi de visió, d'espai, d'escala o de temps, i dins d'aquest últim pot ser un avanç o un retrocés, que al seu torn poden ser immediats o mediats.